dijous

quiet, invariable, constant

Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.


Manuel Forcano, Com un persa

Avui la memòria és un parc d'atraccions; els records han pujat als cavallets i no volen parar de donar voltes. L'únic que resta quiet, invariable, constant, és el tacte de foc d'una tarda qualsevol, encesa amb llumins cremats, llavis besats i tota la veu del desig a les mans.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Hola! Sóc el comentarista anònim. Normalment els anònims de la blogosfera són malparlats, insulten, amenacen...per això des de Blogger hem creat la figura del comentarista anòmim en "positiu". Per donar bon rotllo. Per avui, i com a oferta de llençament, el nostre blogger anònim li banyarà el nen i li farà el sopar. Si m'apures un massatge. Blogger no es fa responsable de res si la cosa va a més. Salut!

El comentarista anònim

anna ha dit...

Viva Blogger! :)

Publica un comentari a l'entrada