dimarts

descafeïnat i sense sucre

Avui és un d'aquells dies en què els sorolls del carrer colpegen les parets del cervell amb força, per fer-se sentir. I les paraules, sibilants, esmolen el significat per deixar un rastre més profund. Coïssor als ulls, terratrèmols a les mans. El color xocolata de les pupil·les es desfà i les mirades buides, descafeïnades i sense sucre s'acumulen a les parpelles. Avui les ombres, les hores i els trajectes semblen infinitament més llargs. I les males putes són més putes i més dolentes que mai.

2 missatges al contestador:

aina ha dit...

avui és el millor dia creure-m'ho, i per quedar-me amb la teva última frase... posa-me'n un a mi també, va :)

Rosalita ha dit...

ànims Anna, els dolents poden guanyar batalles, però la guerra és nostra, i les feines sempre tenen una sortida... segur que acabes trobant la manera que no et desequilibri. La teva sensibilitat guanya el seu malaputisme. una abraçada des del país infinit dels comptes anuals

Publica un comentari a l'entrada