Ara que, en la guerra d'aquest hivern, sembla que el fred ens dóna una treva, li demanaria una estona més de sol al rostre. Ara que, en la cursa dels matins, m'ofereixes -breu i intens- l'abraçada del teu cos i tot de paraules càlides, et demanaria que em continuessis regalant motius on recolzar-me quan em fallin les forces, tot travessant de dalt a baix la planúria dels dies. A contra rellotge.
Buff, menys mal que encara puc prendre el El Cafè i disfrutar una estona de l'Univers!
ResponEliminaGràcies per donar-me la pista d'on paraves, m'havia espantat al no trobar-te...:)
Un plaer llegir-te, com de costum.