*

*

dimarts

aire

Buida per dins, amb els calaixos de l'existència plens únicament d'aire, em limito a continuar respirant. Ja no hi haurà dies gairebé perfectes ni segones oportunitats, simplement una mort conscient de tot allò que m'omplia, i paraules, moltes paraules pronunciades amb tot aquest aire dens. Ningú no m'enyora quan no hi sóc. Ningú no em plorarà quan ja no hi sigui. Només és una qüestió de temps -verbals o no- que se m'endugui aquest aire enfurismat, i que el vent em cridi amb totes les paraules quan passi per les cordes vocals dels arbres, les finestres i les parets.

3 missatges al contestador:

anna g. ha dit...

fi. fin. ende. the end.

Albert ha dit...

Espero que no.

myself ha dit...

Jo t'enyoraria! Jo enyoraria els teus mots tan ben trenats, tan expressius, tan ben escrits...

Publica un comentari a l'entrada