Vés al contingut principal

núvols entre les dents

Rosego el blanc del sostre amb la mirada. Guix a les pestanyes, núvols entre les dents. Aquesta nit plourà el teu nom mil vegades però no gosaré pronunciar-te. Em limitaré a cosir silencis als llavis, batecs al pit i botons de colors a les parets. Les granotes rauquen en l'espai que deixen les ombres sorolloses dels cotxes. És hora de tancar el llum i recollir les paraules que encara no he escrit. S'allunya el neguit. S'acosta la pluja.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada