dilluns

núvols entre les dents

Rosego el blanc del sostre amb la mirada. Guix a les pestanyes, núvols entre les dents. Aquesta nit plourà el teu nom mil vegades però no gosaré pronunciar-te. Em limitaré a cosir silencis als llavis, batecs al pit i botons de colors a les parets. Les granotes rauquen en l'espai que deixen les ombres sorolloses dels cotxes. És hora de tancar el llum i recollir les paraules que encara no he escrit. S'allunya el neguit. S'acosta la pluja.

4 missatges al contestador:

zel ha dit...

Jollons, com sempre genial!

anna g. ha dit...

gràcies, zel :)

Vida ha dit...

Escup els núvols, escup

anna g. ha dit...

ptuf, ptuf... com feien el Mortadelo i el Filemón :)

Publica un comentari a l'entrada