dissabte

galimaties

Plorar pels descosits. Parlar com una magdalena. Rodolins, ratolins, bocins, botons, petons, pessics a cau d'orella. Les paraules ballen i badallen: tenen son, i els sons se'n van al llit sense sentit a dormir la mona rodona com la lluna plena. Bona nit, rosella.

3 missatges al contestador:

Òscar ha dit...

Bona nit, clavell...

Arare ha dit...

No crec que ningú mereixi que ploris pels descosits.. però sé que fa bé. Plora, doncs. Però no estiguis trista, eh? (o no tant)

anna g. ha dit...

Miau :)

Arare, no ploro, no. Era un joc de paraules. La tristor s'ha anat a fer punyetes. Ja no val la pena estar trista. Gràcies pels ànims :)

Publica un comentari a l'entrada