*

*

dimarts

belle époque

Hi va haver un temps que no calia escriure poemes. Només viure. No importaven els anells dels arbres, ni quins ulls miràvem, ni quin vent ens estremia. Només viure. No recordàvem cap tacte ni l'argument de l'últim somni. No calia escriure poemes. Estàvem enfeinats a crear els records d'ara i no ens n'adonàvem. No sospitàvem que un dia hauríem de recórrer a la memòria, al rebost devastat dels dies fets nostàlgia i llunyania.

Que enlloc no existeixen poemes contemporanis.
Que sempre es riu o es plora en passat.

Amadeu Vidal i Bonafont, A la llum de les ombres

Sempre es riu o es plora en passat, amb rialles o llàgrimes conjugades en present d'indicatiu. Amb la promesa agredolça del futur esperant-nos a la cantonada.

4 missatges al contestador:

pere ha dit...

És curiós, només vivim en el present, però el present és difícil de definir -ara?-, de tal manera que un dubta de la seva existència. Per altra banda, el passat és la manca d'acció, i, com es pot viure sense acció, sense moviment? El futur és un desig, potser una esperança, però és la no existència, la pura imaginació. En definitiva, que ja veus que m'he fet (temps passat) un embolic intentant dir alguna cosa sobre el que tu expliques molt bé, que viure en el present era això, viure i no pensar en gairebé res més. De la qual cosa dedueixo que el passat i el futur són sobretot temps que es concreten a partir de certa edat i de la reflexió. Cosa que, al mateix temps, em fa pensar que el passat i el futur només existeixen en el pensament. Reivindico l'acció!
T'asseguro que no he begut res especialment tòxic. Ets tu que em provoques.

anna g. ha dit...

El present és fugaç. Com les llàgrimes o els somriures. El passat perdura, estàtic; el futur proper s'albira i s'accepta, i el llunyà s'intueix i s'imagina.

Molt bona la teva reflexió, pere, en resposta a la prosa poètica d'Amadeu Vidal i Bonafont. Jo també reivindico l'acció (i la provocació). La manca de moviment ens rovella :)

Albert ha dit...

Molts bons tots tres (pere, anna i Amadeu). Hi pensaré (una mica) jo també. No ho veig clar (em sembla que em faig un embolic amb algun passat, present i futur).

Albert ha dit...

Acabo de trobar un meu post del 2008 que deia així: "Crec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present. J.G. Ballard". Pere comentava que el present és tan breu... Hi reflexione una mica més.

Publica un comentari a l'entrada