*

*

dilluns

efectes secundaris

La tarda esclata com un cop de puny a mesura que els núvols llisquen cel avall entre els retalls rogencs. Poses el present en pausa i el passat en fast forward mentre es rebobina la pel·lícula de video que acabes de veure. Damunt d'una bicicleta, et perds entre mots i pols, branques de pi i fileres de xiprers. Els Pink Floyd t'agafen per sorpresa amb Wish you were here. Però l'enyor ha esdevingut indolor, incolor, inodor, insípid. Sense efectes secundaris. Per fi.

3 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

Cada dia em sorprens, eres una caixa de bombons amb les paraules :)

PD: Ara vaig a celebrar el meu aniversari, espero tornar sencer jaja

anna g. ha dit...

"La vida es como una caja de bombones...", que deia en Forrest Gump :)

Espero que hagi anat bé la celebració (i que hagis tornat sencer!!)

Vinz ha dit...

Sí però aquí els bombons són les teves paraules :)

Sí, sembla que he tornat sencer, de fet he tornat més complet que quan vaig sortir de casa :)

Publica un comentari a l'entrada