dissabte

a la Sònia

T'agafo la mà
i ets brúixola de geografies
desorientades del meu mapa.
Trobat el nord,
que cremin les banderes.

Gramàtica de l'equilibri, Sònia Moya

Ja hauria d'estar acostumada a conviure amb les males arts d'harpies i gates maules, a aquest ritme frenètic de les hores tot caient escales avall per acabar trencant-se estrepitosament en arribar a la porta que obre i tanca els dies, a la lluita constant. Però hi ha dissabtes en què el temps, inexplicablement, redueix la velocitat i fa equilibrismes al caire dels esglaons, de puntetes, com una ballarina de cristall a qui li va la vida mantenir-se dreta. I és llavors quan aquesta vida que ens llisca per dins, agredolça, em sobta i em sorprèn amb un matí tendre que s'estén lentament fins a la tarda, desfent-se com un gelat, i el gest suau d'una bona notícia amb flaire dolça de pell de bebè.

Perquè, malgrat les bufetades i els pals a les rodes, malgrat els cops de colze i el pas endavant, és agradable descobrir, en dies com avui, que encara no he perdut la fe en les bones persones.

3 missatges al contestador:

anna g. ha dit...

I podria continuar la llista de noms amb la Montse, la Núria, la Marta, la Joanaina, la Gemma, etc. etc. etc. :)

Anònim ha dit...

No l'hem de perdre mai!
Per cert, gràcies per fer-me conèixer la poeta Sònia Moya, m'encanta!!

María José

anna g. ha dit...

"Gramàtica de l'equilibri" és un llibre excel·lent... Des d'aquí us el recomano, la seva lectura val molt i molt la pena!

Publica un comentari a l'entrada