teatre dels plàtans

Voler aquell riure com d'inèrcia, aquell que arrenca de dins i que no pots aturar malgrat sentir que t'esquerdes amb un dolor feliç. Per les escletxes del cos s'escolen lentament els dies de felicitat líquida, el degoteig dels records amables.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall