vespres d'octubre

Dies d'un forat més de cinturó, de cent grams més de cansament, de retards de trens i trucades perdudes, de confondre present i passat en un mateix instant, estrany. Voler certa normalitat, i conformar-se amb el silenci de vellut dels vespres d'octubre i el tacte aspre de la lectura del diari rebregat. Aventurar-se a endevinar el vestit que durà l'endemà. 

Cada nit, un repte.

Comentaris

  1. Veig que a tu també t'ha pres l'octubre...

    ResponElimina
  2. uuuuaaaalllààààààà... Genial Anna!!!! (de Mca)

    ResponElimina
  3. Octubre forever, Joanaina. Sóc dona de tardors :)

    Eeeeeeeiiiiii... :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars