Quan el temps esdevé un fil d'aigua dolça amb què teixir hores humides, nedar-te entre minuts d'escata i argent. I resseguir la riba del teu nom amb els dits amarats de dies que ara s'eixuguen estesos al sol. Conquerir-te riu, estimar-te fressa, remor. Còdol suau i llera en el record.
Parla'm en la llengua dels dolls per oblidar la sequera. I ofega'm a mots.
Uuaauuu!! Preciós! M'encanten les metàfores de l'aigua!
ResponEliminaMaría José