Exèrcits d'ocells per apamar, amb el seu vol ràpid i esmolat, el blau d'un cel d'un dia qualsevol. El matí s'enlaira a cop d'ala i ploma mentre desem al calaix una mandra de passes petites. La mirada té regust de cafè a través del vidre.
No hi ha prou finestra per abastar totes aquestes ganes de viure.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada