18.6.13

groc ginesta


El pes de les dificultats, al pit. La vida que escanya, el temps que ofega. Asmàtics estressats, quan costa respirar obrim estones de finestra per assaborir els camps esclatats de groc ginesta.

L'aire és carregat de bellesa. Ulls tancats, boca oberta.

Mossega'l.


Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© 2025 an ↔ na
Maira Gall