Nits ortiga, de foscor de capa de ceba. El foc als ulls, incendis d'aigua que cremen
parpelles senceres. Que l'amor cou, senyors, com la sal i l'alcohol a la
ferida oberta. Consol inútil de cicatriu amb pany i forrellat: el dolor sempre troba la clau per entrar i regirar-nos la casa de dalt a baix.
Veus avui que ho poses fàcil? Parles de dolor, de l'amor que fa mal, i s'entén perfectament. Serà que tots tenim el cul pelat en aquests temes?
ResponEliminaCrec que tots en som experts, hi ha qui més i hi ha qui menys.
EliminaTan gràfic, tan gràfic, que gairebé noto la cuissor als ulls, record de nits ortiga passades
ResponEliminaQue les nits ortiga només quedin en el record, Marga. La coïssor, ben lluny :)
EliminaGràcies! Així ho espero i et desitjo el mateix a tu :-)
Elimina