dimarts

please make me smile

L'optimisme que malda per sortir a la superfície de gel i cristall que de vegades és el rostre impassible dels dies. Oxigen, salvavides, una esquerda. Sobreviure als naufragis de la rutina és sovint una qüestió de brànquies i escates. De cuirasses fetes a mida.

I somriures.
Share:

2 comentaris:

  1. Doncs te n'envio un de ben gran, a veure si se't contagia i et faig somriure. I de pas, una abraçada :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Marga. N'estic fent una bona provisió per als dies que vénen :)

      Elimina