No recordo en quina conversa em vaig enamorar de tu. Eren tants els mots amb denominador comú que vaig perdre el compte de totes les vegades que el desig va trucar a la porta.
El primer bes, la clau sota l'estora. I, després de tants anys, que ja no calguin panys. Ni portes.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada