Recordo quan el meu món
cabia dins d'una bala de vidre.
D'aquells temps, només en queda
el vertigen de la velocitat
dels esdeveniments
-ara corren els anys
i les mans ja no són prou hàbils
per recordar-ho tot
amb el tacte-,
aquell rodament de cap,
un lleuger mareig
de planetes en òrbita,
i el gest de la mà estesa,
els dits volent ser infinits,
per intentar arribar a tot arreu.
A aquell forat fet al terra
que acollia petits sistemes solars.
Gua.
Absolutament rodó, anna, com la bala de vidre de colors irisats.
ResponEliminaGràcies, Miquel :)
Eliminaanna g.