dijous

correspondència

L'amor en horari laborable es limita a ajornar el desig fins que el dia abaixa les persianes. A evitar que durant les hores de sol s'incendiïn els mots que naveguen a dues veus pel mar d'una conversa escrita. Onades de text, correspondència. Que la pell vol arribar a port, a terra ferma; a la promesa del tacte, a la certesa de les mans. I així hi ha nits que cremem les naus per no haver de tornar als adéus de l'alba, perquè ens sembla que tot està per fer, que no hem tingut prou temps, que encara és massa aviat per enyorar-nos.

Les distàncies són com la set i els retrobaments, el saber l'aigua a frec dels llavis. Ens beurem a petits glops, líquids, sadolls, com a premi a tanta espera.

4 missatges al contestador:

Jordi Costa Plaza ha dit...

He passat per aquí i m'he retrobat amb la teva poesia i m'he quedat sadoll! Gràcies!

anna g. ha dit...

Gràcies a tu, Jordi! :)

nilex ha dit...

Preciós.
Felicitats

anna g. ha dit...

Gràcies, nílex :)

Publica un comentari a l'entrada