Vés al contingut principal

fosc

Perquè la fosca és sempre a l'aguait i, de vegades, tan a prop que sents la seva respiració al clatell.

Si el verd és el color de l'esperança, el gris és el de la desconfiança. 

El color de les taques que no marxen.

Comentaris

  1. No em facis parlar del gris... que em perdré.

    Escolta, espero que em perdonis el que et diré, però l'aparença del teu blog em té content. Molt maca, molt elegant, però no tinc ni idea de com comentar. Avui se m'ha obert la possibilitat de comentar a la primera, però normalment no tinc ni idea de com fer que s'obri la finestreta. A més, ahir ho provava des del mòbil i no hi va haver manera. No sé si és que sóc inútil o li passa a altra gent també, però aquesta plantilla ja se la podrien fotre al...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha!!! A mi tampoc m'acaba de fer el pes... I no és el primer comentari d'aquest tipus que rebo, així que aviat tornarà a haver-hi canvis.

      Gràcies per la sinceritat, XeXu :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada