12.1.14

digues primaveres


T'imagino neu malgrat la calidesa del gest i aquest voler-ho dir tot amb la mirada. I jo que te n'espero el desgel per tornar a ser riu i força i veu d'aigua i saber-te, líquida, mentre fem camí. 

Que tot comenci. Digues primaveres.


Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© 2025 an ↔ na
Maira Gall