Ves al contingut principal

mans fredes

Dir l'hivern amb llavis de cartró és mans fredes, tacte de paper. Digues llana, doncs, teixeix un sospir de sol, digues un poema ocre que s'arrapi a la veu. Elèctrics, tempesta de calfreds, no deixem que el gel s'acomodi a l'esquerda, que l'eixampli durant la nit. Fabriquem moments-iglú, digues l'amor amb accent de vellut, amb deix de termòmetre i dècimes de febre. Ser galernes, calabruix.

Estimem-nos sota zero, sí.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada