divendres

yo mi me conmigo

Tot endinsant-se en la selva de les xarxes socials, observar la fauna que s'hi passeja, cofoia, lluint paraules i fotografies. I, d'entre els tuiteros, feisbuqueros i instagramers, separar els espècimens que pengen imatges de tot allò que miren dels que tan sols es veuen a si mateixos. 

Benvinguts al narcisisme dos punt zero.

4 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Veus, no sé si em consideraràs millor o pitjor, però quan penjo fotos no són mai de persones (conegudes) i encara menys de mi mateix. M'agrada compartir allò que veig i que val la pena compartir. Ara, això sí, el blog és un exercici d'egolatria que déu n'hi do.

anna g. ha dit...

Ni millor ni pitjor, XeXu. N'hi ha de tot a la vinya del Senyor però, posats a triar, prefereixo els que trien les mil paraules per davant de la imatge: no tothom sap escriure i mantenir un blog amb un mínim de qualitat, egos a banda :)

cantireta ha dit...

Per si de cas, escriure com un es veu en lloc de fer-ho amb la foto ja demana seny i temps. Es pot dur el maquillatge amb adjectius adients, oi?

Ben trobat, Anna. I bon diumenge :-)

anna g. ha dit...

Gràcies i bon dilluns, cantireta :)

Publica un comentari a l'entrada