Ves al contingut principal

yo mi me conmigo

Tot endinsant-se en la selva de les xarxes socials, observar la fauna que s'hi passeja, cofoia, lluint paraules i fotografies. I, d'entre els tuiteros, feisbuqueros i instagramers, separar els espècimens que pengen imatges de tot allò que miren dels que tan sols es veuen a si mateixos. 

Benvinguts al narcisisme dos punt zero.

Comentaris

  1. Veus, no sé si em consideraràs millor o pitjor, però quan penjo fotos no són mai de persones (conegudes) i encara menys de mi mateix. M'agrada compartir allò que veig i que val la pena compartir. Ara, això sí, el blog és un exercici d'egolatria que déu n'hi do.

    ResponElimina
  2. Ni millor ni pitjor, XeXu. N'hi ha de tot a la vinya del Senyor però, posats a triar, prefereixo els que trien les mil paraules per davant de la imatge: no tothom sap escriure i mantenir un blog amb un mínim de qualitat, egos a banda :)

    ResponElimina
  3. Per si de cas, escriure com un es veu en lloc de fer-ho amb la foto ja demana seny i temps. Es pot dur el maquillatge amb adjectius adients, oi?

    Ben trobat, Anna. I bon diumenge :-)

    ResponElimina
  4. Gràcies i bon dilluns, cantireta :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada