*

*

dijous

el pes de les sabates

Fets de passes i distàncies, per dins som temps, teranyines, cues de núvols, camins, senderes, viaranys. Al fons de la memòria, els dies amples de línies rectes, quan la vida feia baixada i tan sols ens havíem de deixar caure, tot lliscant pel vertigen de les primeres vegades, tobogan avall.

Els vespres, ara, final de trajecte, bandera blanca, el pes de les sabates i el pòsit de les hores, a les mans. Aquest intentar endevinar la forma que prendrà l'endemà, i el nombre de revolts que haurà parit l'atzar.

La vida, encara, muntanyes russes.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada