Bec sanglots en got llarg. Naufraga aquesta debilitat entre glaçons de llàgrimes i rodanxes de lluna plena. Batecs de malsons em colpegen les parpelles. La nit em desvetlla els ulls. Llimo les asprors de la inconsciència i les ungles d'aquest verí que m'esgarrapa les venes. Aprenc a dormir mentre la llum de la bombeta m'acarona els cabells i em xiuxiueja la lliçó a cau d'orella.
25.6.07
APRENC A DORMIR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Apaquí!! Quin desgarro... :)
ResponEliminaJamon de Burro
Ja hi hem cosit un pedaç de somriure a l'estrip del cor ;)
ResponEliminaLos Rápidos