dissabte

NOMS I COGNOMS

El crit del despertador em torna a recompondre les nits que surto a passejar fora de mi i em disperso. En tornar, amb les presses sovint oblido qui sóc i haig de recordar tots els matins anteriors de dutxa i roba neta, i aquella olor a cafè acabat de fer. Malgrat deixar post-its a la tauleta o clavar amb xinxetes una nota just al bell mig del cervell, hi ha dies que no em reconec en la grafia del meu nom i cognoms escrits en un tros de paper.

2 missatges al contestador:

bitxo ha dit...

És que potser som alguna cosa més que això, noms i cognoms, no? :)

Anonymous ha dit...

...potser et convé fer algun diàleg/monòleg per reconèixer-te una altra vegada ;)

L.

Publica un comentari a l'entrada