*

*

dimarts

ENTRE BAMBOLINES

Arrenco els núvols, aquest sol de primavera i el vol d’uns quants ocells per pintar de foscor el sostre d’aquest dia de nom i cognoms Dilluns Quatre de Juny. Tinc restes de gomets i purpurina a les ungles. Me les netejo amb la punta d’una estrella mentre decideixo a quin indret col·loco aquesta lluna tan plena. Trec la pols del cel i, sense voler, esborro la cua d’un cometa. Regiro el calaix de la memòria; no trobo la caixa on vaig desar els planetes i altres andròmines siderals que em van sobrar el darrer cop que vaig redecorar aquest univers. He perdut les claus de la porta de Tannhauser. Tampoc recordo el prefix telefònic ni el codi postal de l’estel fugaç on vaig gargotejar aquell desig adolescent. On vaig amagar els dies perfectes d’infantesa. S’han acabat les trucades al passat i les cartes d’amor enceses.

Se suspèn la funció d’avui. Se’m desfan els somnis entre bambolines i em cauen les paraules dels dits. Ja sóc massa vell(a) per bastir l’escenari de les meves nits.

4 missatges al contestador:

Anonymous ha dit...

Massa vell? Ei, que m'has canviat de sexe? O ets com el cargol de 4rt? Si no et sap greu, jo et vull com sempre...

L.

C. ha dit...

Au va L., no siguis carca! que en la varietat hi ha el gust! ;-)

bitxo ha dit...

Calma, nois... Alehop! Adjectiu per a tots els gustos :)

Anonymous ha dit...

"He perdut les claus de la porta de Tannhauser"... Uau!

I a l'entorn de Tannhauser, un apunt artístic: Venusberg

Publica un comentari a l'entrada