dissabte

POEMA DE BONA NIT

Durant llargues estones
te’n vas del meu pensament.

De deu en deu minuts, però,
t’hi acostes de puntetes,
em sobrevéns, fugaç
com una rauxa dels sentits,
un glop de gust, un breu rubor.
I m’omples de finestres que assolellen
les hores closes que no penso en tu.

Quan no penso en tu, Cèlia Sánchez-Mústich

2 missatges al contestador:

pere ha dit...

que bonic -i que delicat- , negar per afirmar.

Rutxet ha dit...

Deliciosa miniatura, et queden ganes de tastar-ne de semblants

Publica un comentari a l'entrada