POEMA DE BONA NIT

Durant llargues estones
te’n vas del meu pensament.

De deu en deu minuts, però,
t’hi acostes de puntetes,
em sobrevéns, fugaç
com una rauxa dels sentits,
un glop de gust, un breu rubor.
I m’omples de finestres que assolellen
les hores closes que no penso en tu.

Quan no penso en tu, Cèlia Sánchez-Mústich

Comentaris

  1. que bonic -i que delicat- , negar per afirmar.

    ResponElimina
  2. Deliciosa miniatura, et queden ganes de tastar-ne de semblants

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars