*

*

dijous

POEMES DELS ARBRES

Asseguda a l’ampit del meu cel particular, amb les cames penjant, no toco de peus a terra. Jugo amb nines que riuen i no saben plorar mentre llepo piruletes de pa sucat amb oli i sal. Filo prim. Em disfresso de princesa somnolenta, de bella dorment del bosc. Em plastifico els llavis amb cinta adhesiva a prova de prínceps blaus i petons. Desperta’m quan caiguin poemes dels arbres. Com deia la cançó.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada