Horabaixa al desert dels sentiments. Mentre l'oratge es gronxa a les corbes de les dunes i el sol tensa la corda de l'horitzó, rehabilito un somriure amable que destil·la una tendresa amb regust a cant de sirena i alcohol. No us el cregueu: sóc un oasi miratge. L'aigua que trobareu en mi no sadolla la set i enverina els pensaments. No em beveu, doncs: no sóc potable.
I tant que ho ets, per bé que sigui aigua amb sal d'alguna llàgrima. A la fi, a qui li agrada l'aigua incolora, inodora i insípida?
ResponEliminaEstic d'acord amb pere. Ets una aigua amb tots els gustos!
ResponEliminaQue consti que jo ja us he avisat de la meva no-potabilitat... no em faig responsable dels possibles mals de panxa ;-)
ResponElimina