dilluns

estalvis

No recordo a quina banda vaig desar el pot on guardo la xavalla d'aquest romanticisme que m'assalta de tant en tant i que em pren la gola, tot deixant-hi un rastre de nusos. Uns quants mots estalviats dins d'un envàs de vidre per gastar-los quan es presenti l'ocasió, si és que m'arriba per encastar-los en un fil de veu, o si en tinc prou per invertir-los en uns quants versos. Que dèbil que se'm queda la memòria quan et penso.

5 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Ah amiga! De vegades no hi ha manera d'expressar el que ens agradaria, ni amb estalvis ni amb res. No sempre guanyem a les paraules.

anna g. ha dit...

Hi ha dies que no es deixen ensinistrar :)

Anònim ha dit...

M'agrada. Tu les ensinistres bé. Trob!!! (de Mca)

Anònim ha dit...

És el que anava a dir, que tu les fas anar com vols!!!

Maria José

anna g. ha dit...

Gràcies, noies. Però us asseguro que de vegades estan tan esvalotades dins del cap que costa ordenar-les :)

Publica un comentari a l'entrada