Els avis del poble, asseguts als bancs com rèptils al sol de mitja tarda. Els avis del poble, en pausa abans de continuar amb la seva constant peregrinació cap a enlloc. Els miro per darrer cop abans d'enfilar la carretera que em duu, sense treves ni vorals, allà on acaben els diumenges. Cap a un dels meus finals provisionals. Un de tants.
Fins un altre cap de setmana?
ResponEliminaPerò no te n'adonaràs i tornarà a ser divendres. O potser m'ho estic dient a mi, això?
ResponEliminaCap a enlloc? Com t'atreveixes a menysprear la mort -l'única certesa- des de la provisionalitat de la vida?
ResponEliminaDimarts. Ja queda menys per al cap de setmana! :)
ResponEliminaMentre no arriba aquest moment, Miquel, es dediquen a fer voltes. Potser la mort és el final de tots els cercles :)