dimarts

la joie des petites choses

Avui pensava que ha passat molt de temps des del darrer rampell en un dia qualsevol. I que això no pot ser, que les ganes se'm van quedar adormides a una trista cantonada del cos. Amb què somia el desig reprimit en un punt i a part? Suposo que amb arribar a ser punt i seguit. I que cada petit gest esdevingui una minideclaració de principis, de rebel·lia. O d'amor. Que soni el despertador, que és hora de continuar escrivint a la mateixa línia. I d'aprendre de la distància que hi havia entre paràgraf i paràgraf.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada