Llegeixo amb una set tan esquerpa que no s'atura davant el vas. Les paraules de cristall avui no són certesa d'aigua. Creuar el desert dels paràgrafs en diagonal, cercant-te, em fa sentir valenta, ara que la nit -escrita amb el cansament en majúscules i en negreta- col·loca franctiradors a les finestres per afeblir la voluntat. Surto a buscar-te malgrat saber que ja no t'amagues entre línies.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada