vals nocturn

Llegeixo amb una set tan esquerpa que no s'atura davant el vas. Les paraules de cristall avui no són certesa d'aigua. Creuar el desert dels paràgrafs en diagonal, cercant-te, em fa sentir valenta, ara que la nit -escrita amb el cansament en majúscules i en negreta- col·loca franctiradors a les finestres per afeblir la voluntat. Surto a buscar-te malgrat saber que ja no t'amagues entre línies.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall