*

*

divendres

la vida en un post

Potser fer-se gran és aconseguir deixar d'escriure coses absurdes al propi (a) blog / (b) bloc. Matins punt sí, matins punt no. Tot és un complot per dividir-nos, per desorientar-nos. O per crear controvèrsia i proporcionar-nos un tema de conversa que s'allunyi de tota aquesta ira que ens genera el simple fet d'obrir el diari. Encara que sigui per la darrera plana.

3 missatges al contestador:

zel ha dit...

O no, covardia? No sempre, sovint desig de comunicació... o solitud?

Petons!

XeXu ha dit...

Ui, em sembla que aquesta descripció no m'acaba de servir, ja que jo m'estic fent gran i ho noto, però en canvi no deixo d'escriure ximpleries al blog...

anna g. ha dit...

Petons, zel! :)

Jo tampoc deixo d'escriure tonteries, ja ho veus... ;)

Publica un comentari a l'entrada