viure telegrama

La felicitat que caduca al final dels cinc minuts de mandres i mirades al sostre. Al tren, una dona amb un evident excés de maquillatge, caracteritzada de dona egípcia, llegeix el Dalai Lama. Sentir-se atrapada a la roda de l'hàmster, sempre corrent sense arribar enlloc. L'olor fugaç de camamilla que et sorprèn i que fuig, verd amunt, pel paisatge. No saber, no voler saber, ignorar-te a tu mateix. Matí que s'enlaira. Tots els colors. Dimarts.  

2 comentaris

© an ↔ na
Maira Gall