*

*

dimecres

certeses incertes

En l'espai de l'estreta abraçada, que encara resti, inevitable, lloc per al dubte que inaugura l'absència dels mots. I esmolem els sentits per intuir respostes en l'aire fresc del gest i la mirada, que conten rondalles sobre l'ànima, éssers volubles però constants i perennes en nosaltres com arbres a l'hivern de tots els camins que ens creuen a la vegada.

Benvingudes, doncs, les certeses incertes. Despullem els poemes, i obviem les paraules d'amor.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada