Als poetes, se'ls demana un punt (o dos) de tristor i melangia, un rebost farcit de metàfores, un màster en instants de mirada perduda, capacitat per emocionar(-se), facilitat de paraula i moltes hores de vol entre sentiment i pensament, i viceversa. I bons versos.
Hom pensaria que el darrer requisit és el més important, però sense tota la resta, com aconseguir-los?
ResponEliminaJo, com en Xexu, en tinc prou amb els bons versos. A vegades aquest retorn al romanticisme..., uf!
ResponEliminaTot hi compta, és clar. Però la cara visible d'aquest treball són els versos. Posats a demanar, que el resultat sigui bo :)
ResponElimina