Faquir
El poeta allibera les formes del dolor.
Reposa en llits punxents, s'empassa focs i espases,
suporta el frec ardent de vidres, rocs i brases.
Però el verb, enclavant-s'hi, en llaura la buidor.
Lluís Calvo, El buit i la medusa
Sovint ser poeta és un estat d'ànim.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada