dimecres

galènica

Efervescència. Les lletres ballen i les músiques s'escriuen, els ulls que brillen i aquest sol que s'arrapa a l'ànima i t'esgarrapa somriures de quasi primavera. Dies elàstics, poemes-laberint, fugir de les vides de plàstic envasades al buit. Nedar en aquesta cambra inundada de llum. La brúixola, òrfena de rutina, ha decidit marcar les hores magnètiques en punt. 

El nord tornarà a existir quan la ciutat dels imants i dels amants ens cridi, com tantes altres vegades, per dibuixar els seus carrers a mà alçada. I estimar-nos una mica més.

2 missatges al contestador:

Marga Losantos ha dit...

M'encanta. Conec aquesta sensació, bombolles que corren per les venes.

anna g. ha dit...

De tant en tant, s'agraeix, oi? :)

Publica un comentari a l'entrada