dimecres

mitjons desaparellats

De tant en tant, mitjons desaparellats. Solituds tèxtils, petites pauses conjugals, accidentals o provocades, per flirtejar amb altres varietats cromàtiques, o reivindicar la independència del peu dret o esquerre segons la tendència del dit gros ja ben marcada al teixit, segurament ben esclarit i apuntant ja maneres de forat.

De tant en tant, mitjons desaparellats. Metàfores de nosaltres, sintètiques amb un percentatge de cotó o de llana, que podem trobar al tambor de la rentadora, al cove de la roba bruta. O al fons del calaix.

5 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

El tema dels mitjons desaparellats em té mosca. Com pot ser que en tingui, si visc sol i cada matí miro amb cura quins em poso? I al final sempre me'n queda algun que no té parella. On redimonis van!!?

anna g. ha dit...

De picos pardos! :)

Anònim ha dit...

La meva filla sempre els porta desaparellats, diu que així no perd temps buscant i si un dia per casualitat són del mateix parell li fa més il.lusió.

María José

anna g. ha dit...

Molt original el mètode de la teva filla, María José :)

Josep ha dit...

Eps, que no hem parlat del rol que juguen en aquestes ruptues:

1) El cabàs de la roba bruta.
2) La rentadora.
3) L'estenedora.
4) El fons del calaix.

Com deia eixe, "entre tots la mataren i ella soleta se va morir".

Publica un comentari a l'entrada