dijous

irisar

Contemplar els regalims al vidre, ara, com van dibuixant, amb l'ajuda del vent, el mapa de la impotència. Les estones que el cos deixa de ser-nos fidel, desitjar que el viure esdevingui líquid per poder ploure aquesta fúria contra la desídia dels dies defectuosos, tacats i bruts.
 
Que la tristesa és impermeable, ja ho sabíem. Tot és qüestió de resseguir-ne la superfície per trobar-hi una esquerda, un forat, i abocar-hi una tempesta. Que, amb la calma i les darreres gotes de pluja, sabem del cert que sempre arriben tots els colors. 

4 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Preciós, precís, profund.

anna g. ha dit...

Tres adjectius contundents. Gràcies, anònim! :)

Eduard Cabús ha dit...

Ben descrita la tarda de poesia mate que ens està fent avui.

anna g. ha dit...

Sant tornem-hi amb la pluja, Eduard!

Publica un comentari a l'entrada