*

*

dimecres

massa paraula

Saber que duus massa pressa a sobre perquè les escales es queden petites. El matí escup núvols rídículs que entelen la perspectiva de les hores. Miralls retrovisors, parabrises. Apedaçar el dia amb post-its perquè el full de l'agenda no té prou línies. I aquest dimecres que accelera, i tu que trepitges el fre. Soroll blanc de pneumàtics, inèrcia, tot el pes que asfíxia, i l'esma i la veu tacades de l'aspror grisa de l'asfalt.

D'on surt aquesta ànsia? Massa paraula per a tan poc temps.

1 missatges al contestador:

Oton ha dit...

Viure en estat d'inminència... cert, no hi ha temps a perdre.

Publica un comentari a l'entrada