dimarts

repoblació

El repte del poeta és evitar acomodar-se a descriure el paisatge interior desforestat per la tristesa.

Plantem versos.

5 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Home, que en prengui nota uns quants! Que això ja sembla un mar de llàgrimes!

Cafelitus

XeXu ha dit...

Però vols dir que la poesia és creïble si no ve de ben endins?

anna g. ha dit...

És clar que s'ha de sentir i escriure des de ben endins. Però no només cal fer poesia de la tristesa: potser és més difícil escriure versos des de la felicitat :)

Marga Losantos ha dit...

Jo crec que això depén de cadascú. A mi la felicitat em dóna ganes d'escriure, en canvi la tristesa no sé expressar-la en forma de poesia, em fa un cert pudor.

anna g. ha dit...

Suposo que depèn de cada persona, Marga. Però crec que la gent té més tirada cap a la cosa trista...

Publica un comentari a l'entrada