Desgrano el desig com si fos aquest el darrer cop, malgrat saber el futur a l'interior de cada mot que ara no escric. Que el plaer és escorça, pell contra pell, i que l'amor es diu a foc lent. A les mans, tants verbs, i el tacte de totes les possibilitats. (Con)juguem-nos el present, ara que ens creixen asos a les mànigues.
L'amor es diu a foc lent... L'amor, l'amistat, totes les coses importants, tot allò que volem ben fet, es diu a foc lent, és com millor es cou.
ResponEliminaM'agrada, gràcies per seguir enganxada a les paraules :-D
Gràcies a vosaltres per llegir-ho i comentar-ho! :)
ResponElimina