*

*

divendres

apostes

Desgrano el desig com si fos aquest el darrer cop, malgrat saber el futur a l'interior de cada mot que ara no escric. Que el plaer és escorça, pell contra pell, i que l'amor es diu a foc lent. A les mans, tants verbs, i el tacte de totes les possibilitats. (Con)juguem-nos el present, ara que ens creixen asos a les mànigues.

3 missatges al contestador:

Marga Losantos ha dit...

L'amor es diu a foc lent... L'amor, l'amistat, totes les coses importants, tot allò que volem ben fet, es diu a foc lent, és com millor es cou.

M'agrada, gràcies per seguir enganxada a les paraules :-D

Carles Querol ha dit...

Anna, que bonic això que dius, i com ens ho emboliques, com un regal, entre les mans.

anna g. ha dit...

Gràcies a vosaltres per llegir-ho i comentar-ho! :)

Publica un comentari a l'entrada