Ves al contingut principal

apostes

Desgrano el desig com si fos aquest el darrer cop, malgrat saber el futur a l'interior de cada mot que ara no escric. Que el plaer és escorça, pell contra pell, i que l'amor es diu a foc lent. A les mans, tants verbs, i el tacte de totes les possibilitats. (Con)juguem-nos el present, ara que ens creixen asos a les mànigues.

Comentaris

  1. L'amor es diu a foc lent... L'amor, l'amistat, totes les coses importants, tot allò que volem ben fet, es diu a foc lent, és com millor es cou.

    M'agrada, gràcies per seguir enganxada a les paraules :-D

    ResponElimina
  2. Anna, que bonic això que dius, i com ens ho emboliques, com un regal, entre les mans.

    ResponElimina
  3. Gràcies a vosaltres per llegir-ho i comentar-ho! :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada