divendres

immortal beloved

Alenar, trèmul, l'aroma del calfred. Sembla fràgil la nota més aguda del piano que, solitària, totalitària, s'imposa, trenca i desferma un plor íntim, intern. Bell, el record de les mans, virils, sobre el teclat, i el seu bressoleig en blanc i negre.

Som cançons inacabades, i difícils d'interpretar.


2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

Què ben trobat!I tant, som cançons inacabades,i difícils d'interpretar, i a vegades ja ni recordem què deia la lletra i ens l'hem d'inventar.

María José

anna g. ha dit...

Està molt bé reinventar-se de tant en tant, María José :)

Publica un comentari a l'entrada