closques i pinyols

Respires i, de sobte, un glop d'aire amargant, com l'ametlla defectuosa o la duresa inesperada d'un pinyol. Hi ha una mena de tristesa aigualida que es camufla en la llum dels dies abandonats a la seva sort.

3 comentaris

  1. O sigui, que a tu et passa de sobte? A mi constantment...

    ResponElimina
  2. M'agrada això de poder llegir diveses píndoles a la vegada.

    ResponElimina
  3. Sí, zel. Sort que és de tant en tant... La vida també té glops dolços, no? :)

    myself, m'alegro que t'agradi el nou disseny :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall