chi lo sa

Ara voldria tots aquells versos per a mi, però llegits amb l'emoció d'ahir. Perquè avui no deixen el mateix regust de batec desbocat a la sang, perquè avui ja no sóc la mateixa que ahir. A vegades em dic duna que avança sense brúixola ni nord ni destí concret. Tan sols moviment. Tan sols sorra i vent, cap endavant.

Potser hi ha un poema per a cada moment. O un moment per a cada poema. O un mateix poema que muda de pell. Chi lo sa.

3 comentaris

  1. difícil joc d'equilibris el de la memòria i el present (i potser un esquitx de futur que voldríem, i no, cert)... i els desitjos del vent imprevisible...

    ResponElimina
  2. Sí, noi. Tot plegat és complicat. Però ja sabem que la vida no és fàcil. Una abraçada, miquel :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall