*

*

dijous

DESCOL·LOCADA

Aquest matí m’he llevat descol·locada. Hi ha peces que no encaixen bé i, a mesura que avança el dia, les vaig perdent. Tot dinant, en rescato dissimuladament un parell que havia anat a parar al fons del plat de sopa; al despatx, s’escolen entre les tecles de l’ordinador; pel carrer, rere meu anava deixant-ne un reguitzell que es confonia amb l’asfalt. Les recullo de la forma més discreta possible i me les guardo a la butxaca. Però a aquestes alçades de la tarda ja no m’hi veig d’un ull perquè em falta part de la cara, així com uns quants dits de les mans i tot un peu juntament amb la seva sabata. Només desitjo que arribi el vespre. Per estirar-me al llit i relaxar-me mentre tornes a muntar, com fas de tant en tant, aquest trencaclosques.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada