dimecres

SOMRIURE

Es va espolsar la tristor dels ulls. Els miratges que s’enredaven a les pestanyes. Les teranyines dels dies viscuts sense sol. I va recordar com tornar a somriure.

1 missatges al contestador:

octubrina ha dit...

I els somriure bonics que arrelen a les teves paraules, què me'n dius?

M'encanta llegir-te, ja ho saps, tot i que darrerament estigui silenciosa:)

Un beset

Publica un comentari a l'entrada